JORDI SURINYACH

Mataró i per extensió una bona part del Maresme, compte des de fa més de 25 anys  amb una televisió de caràcter local, feta per un col·lectiu de professionals independents, amb voluntat de servei a la ciutat. No és tracta ni d’una televisió institucional, de les mal anomenades públiques,  ni tampoc d’ una televisió privada amb ànim de lucre. TELEVISIÓ DE MATARÓ, pel compromís ben explícit  de la gent que la fa,  ha estat  un mitjà d’informació comunitari  que  ha aconseguit mantenir-se en un marc d’independència, llibertat i pluralitat. El model  encara avui té   mancances, que són  fruït d´ uns mitjans tècnics limitats i d´ un dèficit estructural , que arranca del mateix inici, que  fins ara han estat en part esmenats amb dosis elevades de voluntarisme i sacrifici per la gent que hi treballa, el que es  digne d’ elogi i admiració. He col·laborat amb aquesta televisió com advocat, però també  com opinador  des de fa molts anys. Els darrers deu,  amb la participació al Pantalla Oberta. Crec que ha arribar l’hora de dir-vos adéu i aprofitar per a demanar disculpes pel meu  posat a vegades prepotent, murri, extravagant i poca-solta. M’ excuso. Només diré en defensa pròpia que es aquest un tarannà  propi de gent que tenim arrels familiars a muntanya i mantenim un sentit de l’humor que a vegades  es  poc comprensible per a la gent de la plana. Permeteu-me que m’ acomiadi , demanant a l’ audiència  que continuï ajudant a la gent que fa TV Mataró, per assolir entre tots la seva modernització i mantenir la  fidelitat de  l’ audiència. Demanaré més: Un  esforç inversor que només es pot obtenir des de la publicitat dels emprenedors privats  i l´ ajuda  institucional dels gestors públics. La gent del col·lectiu que fa TVM, però també les entitats ciutadanes a les que fins ara ha donat servei i  per extensió tots els mataronins  han de fer  el possible per evitar que  aquest procés de modernització,   no malmeti ni la independència  ni  la frescor d´ una mitjà que ha tingut la vocació permanent  de  ser el portaveu de tots. TVM no “és un canal privat”, encara que hi hagi gent influent que ho hagi dit sense pensar-hi massa. Una afirmació , tan imprudent com superficial,   mostra   una nul·la  sensibilitat  cap als qui durant anys l’ han fet possible, que espero no es repeteixi. Allò  que  van inventar els  fundadors de TVM, encapçalats per en Bis Lligonya, en Julio Simon, en Jordi Casals , en Nico del Rio  i  l’ Annà Palà,  però també pel nostre company  de tertúlia en Santi Ortega  ,  ha estat   fer una televisió local,  produïda  per a   ciutadans lliures,  diferent i  alternativa,   que ha tingut i  té  una gran transcendència en la vida local. Les televisions que coneixem amb l’ adjectiu de  privades, que alguns il·lusos van voler-hi veure la més fidedigna expressió del  pluralisme, són per desgràcia tota una altre cosa. Les que s’ anomenen públiques, han estat  utilitzades com un mecanisme més d’ influència pels governs de torn, pel que tampoc són un exemple a seguir. Experiències de televisió comunitària,  com la de Mataró,  responen  a una altre concepció  del que és la comunicació. Són locals, perquè no pretenen  per  principi imposar-se  a gran escala. Volen  recollir    el pols de la  col·lectivitat  a la que volen  servir i  ser reflex  de  la vida quotidiana  dels  veïns. A diferència de “les altres”,  fomenten la participació , enriqueixen   la vida democràtica i  asseguraren l’ expressió lliure de tots,  obrint  espais de presència i debat  ciutadà estimulant el debat col·lectiu. Els programes de TV de Mataró i entre ells Pantalla Oberta, crec que presten  un bon servei a la ciutat. Estic segur  que  entre tots trobarem  la manera que aquest model  continuï. Gràcies a l’Audiència i a  tots els companys, els presents i els que no hi son,  per aguantar-me. Que sigui per molts anys. Bones vacances i Bones Santes!. 

(Paraules de Comiat al Pantalla Oberta).