TORNA EN PELLOFA ?.
Avui que és dijous llarder, desitjo que el retorn d’en Pellofa (el XXXI) al Carnestoltes Mataroní, ens revifi una mica a tots. El que succeí l’ any passat és feliçment aigua passada. Sembla que enguany hi ha voluntat de recuperar el Carnestoltes, fent-lo més arrelat, atractiu i popular. Això és el que se’m acut al llegir el programa d’ actes i veure que els organitzadors pretenen fer-lo molt més participatiu. Temps hi haurà, entrats en Quaresma, de fer balanç de tot plegat. Aquest apunt només preten fer la crítica del preludi que anuncien els plurals, per variats, cartells d´enguany penjats pels carrers i plaçes de Mataró, més que cridar a la participació, sembla que demanin excuses: “Mataró està de carnestoltes”. El cartell, a part del canvi quantitatiu i de format, suposa un trencament amb els cartells anterior més “friquis”, agosarats, irreverents i atrevits. En Pellofa XXXI arriba amb uns “posters” més ” kitsch” i si se’m permet, avorrits, poc originals, que no fan ni fu ni fa, i que per tant ni generaran polèmica ni tampoc masses adhesions. Insípids i neutres, dos qualificatius que espero no acabin per impregnar i dominar el contingut dels actes festius, ni suposin un canvi a pitjor del nou model de gestió que es vol. Tot i que defenso que cal fer més participatiu el Carnestoltes i que es necessari llimar – que no censurar -, els aspectes més avantguardistes o transgressors dels darrers anys per fer-ho possible, tampoc seria bó que ara ens passessin de rosca, per anar just a l´altre costat, com crec s´ha fet amb el disseny d’ uns cartells que ens tornen a un passat llunyà, reprimit, provincià i de curta volada. Desitjo que aquesta no sigui la voluntat real dels organitzadors i que la meva crítica es limiti a l’ estètica d’ uns cartells , sinó fos aquest el cas, sí que assistiriem a la mort definitiva de la dinastía dels Pellofa.