SORT I VENTURA!
S’ acosta “sa Festa” i llegeixo la lletra d’ una cancó de LLuís Llach: “Quan el vent és l’antic amic/que davalla muntanyes per poder-te dur el seu bes/i en l’amor és brau i en el joc fidel/penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí./Quan el mar és l’antic amant/que et penetra les roques i amara la teva pell/i en l’amor és brau i en el joc fidel/penso que he tingut sort de poder obrir els meus ulls aquí”. Em pregunto que hi fa un maresmenc d´arrel pirinenca, deixant-se arrossegar any rera any per les emocions i els sentiments de milers de ciutadallencs. La resposta és ben senzilla, descobrir el brogit d’una festa ben propera que t’ arrela a un territori que estimes i que malgrat la singularitat illenca forma part d’una mateixa identitat. Quedar atrapat entre la gent, els cavalls i la música, en plena voràgine festiva que es desborda just al mig del solstici d’ estiu i tot plegat connectat per la tradició i els protocols, amb una història, llengua i cultura comuna, ho explica. Potser pot ajudar-hi l’ingestió un pel desmesurada de ginet amb llimonada. Però són els sentits alliberats, els que et fan adonar que hi ha una ànima col·lectiva, que a pesar d’imperis, imposicions i negacions no han pogut amagar els sentiments de tot un poble. Ho trobareu a Ciutadella per Sant Joan, però també a Berga per la Patum, per Sant Jordi a la ciutat d’Alcoi, a les Santes a Mataró i a Camprodon per Sant Patllari. I ho deixo aquí per no fer una llista interminable. Dimecres 23, just quan entrarà a galop el Caixer Senyor a es Born, obrint-se pas entre els milers de sant joaners que l’esperen, les emocions floriran i per un moment donarem testimoni al món que ens envolta de la nostre manera de ser. Sort i Ventura!