JORDI SURINYACH

Crec que és absolutament secundari  pel país el debat generat  els darrers dies al voltant de la pancarta que havia de presidir la manifestació del proper dissabte. El més important es que en les properes hores, pot confirmar-se el principi del final d’un determinat cicle polític i d’una manera d’entendre el catalanisme. A la manifestació hi serà tot el catalanisme dels darrers trenta anys: Els autonomistes, els federalistes i els sobiranistes de pluja fina. El fet nou, és que els representants del catalanisme independentista  ja no hi jugaran un paper residual, sinó central i principal, com expressa el debat generat sobre el contingut de la pancarta. El fet que el PSC hagi fet mans i mànigues per a desvirtuar la convocatòria o  que en Duran i LLeida d’ una banda i en Recoder de l’ altre, amb les seves respectives ocurrències ,   els hi  hagin fet el joc ho confirma. Els partits  parlamentaris han intentat controlar la mobilització i sembla que aquesta vegada no hi han arribat a temps i  han deixat de ser  importants ratllant el ridícul. Els aconteixements estan sobrepassant als defensors de l’ autonomia estatutària. Hi haurà dissabte a la tarda milers d’estelades i pancartes que reclamaran la independència del  país, com expressió d’un catalanisme diferent, de vocació majoritària que vol ser pragmàtic, modernitzador i  central en la vida política nacional, però que no amaga, ni ho vol fer-ho, que el seu objectiu es la independència. Li falta encara organització i lideratge, però està consolidant un espai electoral que no pot quedar per massa temps orfe de representació. L’incògnita  que hi haurà l’endemà de la manifestació serà com i qui, trobarà el desllobrigador per a convertir-ho en força parlamentària. El objectiu més immediat ara, és  convertir la manifestació en un exercici de dignitat nacional, entés com l’ expressió d’aquest catalanisme transversal independentista que es consolida i que està cridat a substituir el vell catalanisme transversal autonomista dels darrers trenta anys.