JORDI SURINYACH

L’Ajuntament de Mataró no podrà endeutar-se, ho va dir el seu Alcalde a l’audiència pública celebrada aquesta setmana alertant que el 2012 serà l’any més complicat de la història recent de la ciutat. El decret del govern espanyol ho impedeix i els 100 milions de deute hi obliguen. La manca de cintura política dels principals polítics mataronins exhibits en els darrers mesos per arribar a un acord pot acabar-se. La crisis i la necessitat d’estalvi obligarà a un esforç per a trobar un compromís per la governanca de la ciutat. Aquestes darreres setmanes s’havia denunciat que  el suposat pacte secret del govern municipal només amb el PP era una greu errada que per sort s’ha esmenat. El PSC també l’ havia comes negant-se a fer autocrítica i a la possibilitat d’ un pacte de ciutat. Aquí sí que fou molt més hàbil el govern de Joan Mora. Si els socialistes haguessin acceptat el repte sense posar-hi masses impediments, segurament el PP pressionat per les bases s’hagués exclòs. Els conservadors  van entendre la jugada i van esperar a veure que passava, si bé després,  per les presses, van cometre l’ errada del principiant causat per un infantil  atac de banyes. Paradoxalment el govern del Sr. Rajoy, haurà jugat aquesta vegada  a favor d’un acord CiU-PSC a Mataró, encetat amb un acord pel pressupost i les ordenances fiscals que  han suposat un esforç que cal reconèixer com a molt positius per la ciutat. La sociovergència és un dels temes recurrents de la política mataronina. De tant en tant es dóna per fet la possibilitat d’una gran coalició que, hauria de sumar el gruix de la ciutat per a sortir del que ja podem definir com una situació d’ emergència. Si es produís no seria una questió de principis, sinó de compromís i d’ aritmètica. Per tant es farà, si un dia aquestes dues forces no hi tenen més remei. Tot fa pensar que al menys a Mataró, aquesta situació excepcional comença a ensumar-se.