SANT JORDI AL MAIG?
A la ciutat d’Alcoi enguany han decidit fer Sant Jordi a mitjans de Maig. Les Festes de Moros i Cristians en honor del patró local i nacional han estat traslladats als dies 14,15 i 16 de Maig. Els alcoioans deuen haver patit d’allò més per no celebrar la Trilogia (22, 23 i 24 d’abril) quan mana la tradició. La Setmana Santa, no sé si per devoció, obligació o perquè no hi havia més remei i els hoteleres ja els anava bé, ha fet ajornar la festa. Caldrà animar-se a beure “cafè licor”, parlar xeu, veure les “filaes” i visitar el Casal Jaume I d’ Alcoi , que de ben segur ens aimarà a no defallir i com l’ Ovidi “estrényer fort les dents i els punys, inflar d’aire els pulmons, obrir bé els ulls, fer treballar el cap, no tancar mai la boca i cridar fen fort” i recordar que “de tant grossa raó, naix la glòria. I torne a repetir: sóc alcoià. Tinc senyera on blau no hi ha. Dic ben alt que parle català i ho faig a la manera de València”.
El cantant i actor deia que la “poesia és tastar una miqueta o molt de la vida que ens ha tocat viure i que cada dia ens amaguen més”. Us deixo el poema d’ una altre alcoià, en Joan Valls i Jordà:
“Difícil és donar un nom a cada cosa
mentre els camins resulten pedregosos i infausts.
Mire el paisatge august dels conreus profitosos
i sols recullc un poc de mots elementals:
poma, pruna, taronja, tomaca i albergínia
i un etcètera patri d’altres fruits naturals.
Del blau mediterrani: lluç, tonyina, llobarro,
clòtxina, déntol, sípia, sardina i calamar.
L’ampla geografia del país és nutrícia,
com l’antiga deessa de malucs i pits grans.
Versaires que la canten cauen al dèdal pànic
pel polícrom barroc que els atorrolla el cant.
De bell nou tornarem al clam admiratiu
amb un intent feréstec d’ésser originals.”