Alguns dels actuals dirigents del PSC a Mataró, que no tots, amb la pèrdua del govern local estan actuant amb un excés d’arrogància i manca d’autocrítica, tal vegada com si ells no fossin responsables dels mals resultats. L’estratègia que defensen, en un moment de greu crisis econòmica, es la de fer tot el possible per aconseguir que els guanyadors fracassin tot just comencin a governar. Sense cap sentit de ciutat, intenten bloquejar el nou govern municipal, posant pals a la roda des del primer dia. Hi ha darrera d’aquesta posició més venjança personal que intel·ligència política. Es la vella estratègia que com pitjor millor. Per sort, no tots els socialistes ho veuen igual. A can PSC, hi ha qui té l’ impressió que una decisió així els pot portar amb rapidesa a la marginalitat i a la pèrdua de centralitat. La racionalitat d’una posició que vulgui tenir recorregut en el futur no depèn només d’estar en el govern o a l’oposició, però es mostra més maduresa si se sap evitar que el guanyador faci pactes exclusivament amb aquells amb qui els socialistes es disputen bona part del seu electorat, tal i com d’una acurada lectura dels resultats es dedueix. Els partidaris de la primera opció més que solució, volent convertir-se en part del problema. Els altres, es a dir els partidaris d’evitar la batussa o el bloqueig, saben que l’alternativa es construeix partint d’allò que ara demana la gent. Estabilitat per sortir de la crisis que no faci inviable la possibilitat de ser l’alternativa de demà. Els que per interessos personals, segresten voluntats, que amaguen?. No els aniria millor encetar el camí de la renovació, la transparència, el diàleg , l’ acord i el pacte?.