PER CAPGROSSADES, MATARÓ!.
A la ciutat dels capgrossos, Mataró, diem capgrossades a l’ encaparrament per fer coses fora del sentit comú del que som autèntics especialistes. Per tant no té res d’original que on més predicament té aquest noble costum sigui a la casa del comú. Els nostres electes n’ han fet al llarg dels darrers anys de tots colors. Han desmuntat naus fabrils protegides per fer-ne un immens trencaclosques, excel·lint proposant el soterrament de la via del tren per la costa o recuperant el vell tramvia i els més agosarats, proposant construir pisos amb contenidors. Altres no han estat tan punyents, però també han gaudit amb el més preuat signe d’identitat local. S’han projectat biblioteques sense conveni de finançament amb altres administracions que assegurés la compra de mobiliari i llibres. Hi ha els qui han pretès celebrar prestigiosos Festivals de Teatre sense un duro al calaix i cap possibilitat d’obtenir-lo. S’han projectat i construït Museus textils i Escoles de Música sense assegurar-ne el futur. I quan algú se’n adonat, ments preclares ho han imputat a la política de retallades i avall que fa baixada. La més actual i punyent es mantenir les coses igual com estaven, en el més sublim cau del nepotisme cultural local, l´Institut Municipal d’Acció Cultural, on els que ara manen no han pogut o no han sabut treure’n l’ entrellat i trobar qui, amb mà de ferro, aturés la més gran capgrossada cultural organitzada dels darrers vuit anys.