MÉS VAL UN MAL ACORD QUE UN BON PLET.
Aquest consell, sovint utilitzat per explicar que allò que és pot aconseguir en la negociació és més beneficiós que els rèdits obtinguts amb el conflicte, hauria de sovintejar més en els afers públics en moments tant difícils com els actuals. La crisis que vivim és de tanta magnitud, que per sortir-se’n caldrà molt de consens i diàleg. És en les administracions locals, on pot ser més fàcil fer pinya i no deixar-se arrossegar per demagògics laments o superficials queixes. Si tothom està d’ acord en que quan minven els ingressos cal limitar les despeses, optimitzant els recursos existents per salvar les prestacions socials que asseguren un mínim de benestar a la majoria, no hi ha més remei que concretar per on s’ ha de començar. Sobre això, ara per ara, hi ha més silencis que propostes amb voluntat de consens. Les mesures adoptades pel govern central limitant l’endeutament dels municipis i l’incompliment dels compromisos adquirits pels anteriors Governs de Catalunya, hauria d’empènyer als nostres electes locals ha filar molt prim en l’ execució dels propers pressupostos. Si ho concretem a Mataró, seria desitjable, que govern i oposició abandonessin finalment el regat curt i pactessin mesures concretes sobre com impulsar les apostes estratègiques de la ciutat; com desenvolupar en una situació de greu crisis econòmica l’execució del planejament Urbanístic i com revisar el pla General, si és que cal, definint el nou paper i la mida de les empreses municipals que es mouen en aquest àmbit per fer front a un important deute que els aboca al concurs; Com redreçar les finances municipals i com obtenir nous ingressos extraordinaris, encara que suposin vendre’s alguns actius. N’hi altres de concrets i singulars que aniran sortint, com les pèrdues del Mataró Bus o si el paper dels mitjans de comunicació públics amb participació municipal s’ adiu amb l’important despesa que generen. Que cal fer amb els nous equipament municipals previstos i amb alguns del que estan en funcionament per fer possible la seva entrada en funcionament o simplement el seu manteniment ?. Si els polítics locals s’ enroquen en les seves posicions i fan con l’ estruç amagant el cap sota l’ ala, seran igualment responsables amb els que fan de l’ estisorada sense criteri la única solució possible.