Publicat el 15 de desembre de 2012
MATARÓ: TOSSUDERIA O PACTE?
L’Ajuntament de Mataró, està com gairebé tothom. Sense recursos per fer inversions, endeutat fins les celles, amb greus problemes de tresoreria i una part de la ciutadania subsistint precàriament. Podem afegir-hi els problemes heretats de difícil solució i algunes hipoteques socials i urbanístiques que no conviden a l’optimisme. Tot i amb això, la tossuderia en intentar trobar el desllorigador de tot plegat amb la col·laboració de tots és un dels actius de l’ actual govern, a pesar de la frustrada proposta del Pacte de Ciutat. Tot i les crítiques que rep, no sembla que es pugui titllar de sectari a qui manté en càrrecs de confiança o anomena d’altres allunyats de l’òrbita partidària en punts claus de l’administració municipal. Hi podem posar-hi noms i cognoms, però em limitaré a dir que a l’IME, IMPEM, IMAC, PUMSA, AIGÜES i fins i tot a la pròpia Alcaldia qualsevol ho pot confirmar. Són ja divuit mesos d’un govern en minoria que ha fet mans i mànigues per aprovar pressupostos, ordenances i normes urbanístiques, necessitant sempre i en cada moment un ampli consens per superar estretors econòmiques, optimitzar recursos i limitar despeses. Tot en contra pels qui no tenien experiència de govern – ningú neix ensenyat -, i que han comandat la ciutat en una situació de crisi molt delicada. No ha estat doncs un bon moment pel canvi que feia anys anunciaven, però malgrat entrebancs, critiques, queixes i ensurts se’n estant sortint prou bé. Els que abans manaven, em refereixo als socialistes, han tastat en l’oposició sense que hagin trobat el lloc ni hagin articulat cap discurs alternatiu veient-se arrossegats per les pròpies hipoteques dels darrers anys de mandat. Ara amb la sentència del TSJC declarant nul el pla de millora urbana de Can Fàbregas que posa en entredit l’anomenada locomotora comercial, paradoxalment pot ser l’ oportunitat per iniciar una nova etapa de més col·laboració en un nou any que serà més difícil que els anteriors, ja que caldrà racionalitzar encara més la despesa municipal i la situació econòmica de la ciutat s’agreujarà. No hi ha massa temps per donar-hi més voltes essent imprescindible un acord programàtic ampli i plural i un govern municipal amb més força i autoritat que sigui una ajuda i no un entrebanc a que la societat mataronina pugui sortir de l’atzucac. A Mataró, CIU ja ha passat per l’experiència de govern i el PSC ja coneix el pa que s’ hi dona a l’ oposició i el que suposa abandonar l’esfera propositiva i els perills que hi ha en l’ actual context construir una alternativa des d’una oposició radical que només els pot enfonsar en la mediocritat. Ambdues forces hauran de dialogar més en aquesta legislatura i més enllà. Són molts els mataronins , dels dos costats i els que es mantenen en l’ equidistància, els que han arribat a la conclusió que just és ara quan cal exigir-los que facin un pas endavant. El paper de PSC i CIU a Mataró, encara que només sigui per raons aritmètiques, és i serà determinant, atès que els resultats electorals no deixen lloc alternatiu sobre on fer la tria de possibles socis i ja saben que l’ anomenat pacte de ciutat és impossible. El PP mataroní ha decidit ser la veu de l’espanyolisme més tronat actuant com a sucursal del que li diuen des de fora i competint amb les posicions dures, xenòfobes i feixistes de PXC. IC i la CUP, han optat per competir fent una oposició legítima però radical i per tant no es viable la seva participació en un acord de govern, sense que en cap cas s’hagi de renunciar a mantenir-hi el diàleg i arribant si és del cas a acords puntuals. A Mataró, si volem un vol un govern fort i sobre tot útil, només queda el pacte entre CIU i PSC, més enllà d’aquesta legislatura i que es podria ampliar si l’ electorat en el seu moment decidís amb el seu vot el retorn d’ ERC a les institucions locals. Cal reconèixer que un pacte d’ aquestes característiques té riscos per uns i altres. Però molts més en té mantenir un govern en minoria per CIU i no fer gestos de responsabilitat pel PSC encara en té més. Es necessari i és possible un acord de govern entre aquests grups pel resta de legislatura, que serveixi per redefinir les prioritats en ocupació, educació i cohesió, salvaguardant les polítiques de benestar de la ciutat i reforçant el model ciutadà de convivència. Es en el nou context post electoral català, que faran falta amplis acords en tots els àmbits institucionals, per avançar en la defensa del l’estat del benestar i en l’ exercici del dret a decidir i per fer-ho viable caldrà abandonar la tossuderia d’uns i altres i optar per la col·laboració i el pacte.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de MATARÓ per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent