MATARO: ELS ESCENARIS DEL CANVI.
A pocs dies del final de campanya, a Mataró els dubtes han aflorat entre els estats majors locals de les dues úniques forces polítiques amb possibilitat d’obtenir l’alcaldia. Però on sembla que hi ha més conmoció es a Can PSC. Després d’haver rebutjat el “cara a cara” amb el candidat convergent per restar-li protagonisme, viuen els darrers dies de campanya amb en Baron buscant les pessigolles en Mora, fent-se l’ofès i acusant al convergent de tot tipus de malifetes amb l´excusa del debat sobre els laterals de l’autopista. Sembla que els nervis indiquen por a perdre. ERC d’altre banda començar a resituar-se en el possible nou escenari i diu que podria pactar amb CIU. Els nacionalistes són conscients que el nivell de participació pot ser un dels motius del decantament a favor d’un o d’altres i veuen les maniobres d’en Baron com un intent de mobilitzar l’ electorat socialista i per tant pensen que el millor es anar a la seva, fent la feina de formiga del seu candidat que tant bons resultats els hi han donat, però sempre hi ha algú que recomana mossegar i entrar al cos a cos. En Joan Mora fa el seus càlculs i diu que li surten els números en el repartiment de regidors. Necessita això sí, un augment de la participació i que els electors de la federació es creguin finalment que aquesta vegada el canvi és possible. Els grups petits s’hi jugen molt. La repercusió que els seus resultats poden tenir en relació als futurs pactes és molt important i això tant val per ERC com per la CUP. Uns perquè la pràctica de l’ equidistància sempre els hi ha donat bon rèdits i els altres perquè la seva posició “anti sistema” els pot fer decisius i paradoxalment afavorir als convergents. IC en canvi, poc podrà dir en una negociació oberta. Es el preu que ha de pagar per haver dit que només juguen amb el PSC, deixant-los sense possibilitat de maniobra en el cas que el “germà gran” els falli. Quedar primer, és doncs per PSC i CIU molt important. Primer perquè legitima a qui ho aconsegueix a prendre la iniciativa en la formació del govern sempre que no hi hagi una majoria alternativa. Si el PSC no queda primer, sempre pot intentar sumar amb els seus tradicionals socis si és que en té suficient. Si CIU no queda per davant pot veure’s abocat a construir una alternativa amb el PP si és que sumen, però ha de valorar molt el cost que això podria tenir en el futur. Amb un resultat ajustat, si quedar primer CiU i no hi ha cap possibilitat d’ una majoria alternativa ( del tripartit al front espanyolista) li pot donar totes les possibilitats de govern ( sols, govern nacionalista, de dretes o la sociovergència, podent triar la que més li convingui segons l’ aritmètica). El PP, pot jugar amb força – que ningú ho dubti – la seva carta identitària que en té i no amaga , que com ha dit comparteix amb el PSC o deixar la principal basa de la negociació als pactes que es facin per les altures que es allò en el que més confia el seu candidat. Per tant els escenaris són avui més oberts i plurals que mai. Els darrers dies, les estatègies del PSC i CIU seran similars. Forçaran la màquina demanant el vot útil i creuaran els dits. Veure’m si l’emoció s’encomana als mataronins o no. Aquesta és avui la més gran i decisiva incògnita sobre els resultats finals: La participació. ” Ara digueu la ginesta floreix i arreu al camp hi ha vermell de roselles”.