JORDI SURINYACH

Una enquesta sobre la valoració que fan els mataronins del govern municipal convergent estrenat farà un any dona un aprovat justet. No és que sigui per tirar coets, però que un govern en minoria – vuit regidors de vint-i- set -, aprovi  després d?anys de governs de majoria és un fet destacable.  Els comicis del 22 de maig del 2011, ens deixaren un repartiment de regidors diferent. Convergència i Unió arribava a l?alcaldia amb vuit regidors i el primer que feren va ser  proposar un pacte de ciutat. Una iniciativa valenta que no fou ben entomada pel  partit perdedor. Els del PP, que se?ls veia  feliços per l? estrepitosa errada de principiant dels convergents pels secrets, embolicats i negats pactes, s? equivocaren preveien que l? entrada al nou  govern seria un fet. Un any després, cada vegada ho tenen més lluny. La resta de grups, amb l? honrosa excepció de la CUP,  no han entès res del que ha passat a la ciutat. Iniciativa amb un líder “bankiaritzat” que pesa figues en els plens  i una PXC que no ha sabut per incompetència mental gestionar el vots obtinguts, evidencia un panorama més aviat pobre a dins d? aquests grups. Només l?esquerra independentista, tot i els seus ?tics? radicals excessivament adolescents, ha sabut trobar el seu lloc que va engreixant davant el paper poc galdós dels ecosocialistes i la desaparició del mapa polític local d’ ERC que no sembla disposada a fer cap esforç per a recuperar-se. A la CUP  li ponen totes  i es manega més bé del que  sembla amb l’ Alcalde Mora.  Amb totes les prevencions que es vulguin, el balanç d? aquest darrer any és més positiu del que alguns diuen. Malgrat els entrebancs i els intents de desprestigiar al nou Alcalde,  la ciutat comença adonar-se que el principal actiu del nou govern es la tossuderia de l’ Alcalde Mora. Un alcalde que parla massa clar, que no s’ arronsa davant de les dificultats i que no es captiu de les velles forces vives mataronines,  desaparegudes pel trasbals de la crisi que els ha convertit en crònica social del passat.  La personalitat del primer edil ha fet que en un any els mataronins coneguin que la situació econòmica de l’ajuntament està sota mínims  enfrontant-se a un deute  de 306 milions d?euros,  més de la meitat corresponen a Pumsa, que exigeix negociar amb els bancs i estrènyer el cinturó. Però amb tot, han intentat reformular la participació ciutadana; constituir el consell econòmic i social; resoldre el tema de la locomotora comercial; plantejar la reforma dels organismes autònoms;  millorar el desplegament al carrer de la policia local, solucionar problemes urbanístics que es trobaven aturats i ser molt més obert del que ens tenien acostumats els seus predecessors. Però no n’hi ha prou i s’està molt lluny de l’ excel?lència . Si el segon any del mandat es vol amb garantia d’èxit, cal sobre tot un govern de majoria  que no perdi votacions. Frustrat el pacte de ciutat, només queda treballar per un govern que sumi catorze vots, que  només ho assegura el PSC. El problema rau en que amb el Sr. Baron al Saló de Plens no sembla possible. L’ex alcalde és un  problema pel  seu Partit i faria bé de comprendre que els actius del socialisme mataroní, que són molts i en part seus, poden ser història sinó dona pas a la renovació. Mataró, amb una taxa d?atur del vint-i-dos per cent, reclama la tossuderia d?uns, la valentia dels altres i l’ agosarament de tots, pel que són imprescindibles els acords. Aquest  doncs serà el principal repte del segon any de mandat que encetem.