Aquesta legislatura ha estat tot un desastre pel PP mataroní. Els conservadors i nacionalistes espanyols, tenen un bossa de vots relativament important a la ciutat de Mataró. Aquest Partit anys enrera, fou creixent gràcies al treball d’ un militant jove i els seu grup d’ amics. En Joan López i Alegre, fins a quatre vegades cap de llista popular li va donar impuls ideològic tot rejovenint la marca, aconseguint certa credibilitat per l’empenta i laboriositat del seu candidat. Joan López va acabar la seva carrera política com a diputat del Parlament de Catalunya, iniciant un procés de distanciament personal del que fou el seu Partit. Amb la seva marxa, es va anar desdibuixant la marca “popular” a Mataró i a falta d’un “líder” contundent i treballador, els problemes interns van explotar del tot en aquesta legislatura amb la marxa de tres dels regidors electes. Serà un altre López, molt més desconegut que el primer i amb aspecte de “maestro nacional” especialitzat en “Formación del Espiritu Nacional”, qui ara encapçalarà la candidatura. A José Manuel López González, el seguirà l’ex regidor del PP Lluís Calzada, home clau pel futur i amb molta més experiència, modernitat i trajectòria política que el cap de llista. Com a número tres, hi han posat el secretari general del PP a la comarca. L’anterior cap de llista, en Paulí Mohedano es presenta per unes sigles noves amb el nom de “Mataronins” i es diu – rumor no confirmat -, que finalment participarà a la cursa electoral com a candidatura associada al partit “Ciudadanos”, essent poc probable la seva renovació com a regidor, tot que algún tipus d’ erosió produirà al seu antic partit. Els resultats del PP, poden ser dignes d’ estudi fent entendre si en una ciutat com Mataró, hi ha o no una dinàmica electoral local pròpia i si els problemes interns de cada partit poden afectar o no els percentatges de vot. Aquí hi haurà una de les claus dels resultats i del futur govern, que dependrà de si l’ electorat del PP es decideix pel vot útil, que, equivocadament o mal intencionadament, es pensa té només una direcció quan la realitat pot acabar demostrant que en té de diferents i ben contradictoris. L’interrogant és si amb tot aquest garbuix el PP podrà mantenir els seus quatre llocs al saló de plens de la ciutat de les Santes.