El debat sobre el malbaratament dels recursos públics està a l’ ordre del dia, en un context polític, en que els casos de corrupció, posen el dit a la nafra del que sembla un descontrol dels diners del comú – ho ha dit la sindicatura de comptes -, el que obligaria a establir mesures preventives, quan es tractés es decidir com es gasten i amb quina prioritat. Un bon exemple del que dic, està succeint aquests dies a Mataró. Més enllà del debat sobre si cal conservar o no l’ antiga Nau de Can Fàbregas, els mataronins hauríem d’ escandalitzar-nos que es dediquin gairebé un milió i mig d´euros, a pagar els treballs de desmuntatge d’ un edifici que fora del seu lloc no sembla que mantingui cap dels valors que en va justificar la protecció. Es un cas de malbaratament concret, que aquests dies s’ ha fet visible i que hauria d’haver provocat un daltabaix considerable a la ciutat. Sorprèn que no passi res, tal vegada com si tant elevat dispendi, en època de crisi, corrupció i deslegitimació de certes pràctiques administratives, estigués plenament justificat. Aquest silenci de cementiri, de bona part de la ciutadania, és el resultat ben concret de la desconfiança i la desafecció generalitzada ben present a la nostre societat i de la pèrdua de credibilitat dels nostres ajuntaments. Només una minoria ciutadana, és manifesta preocupada per un l’ús indegut dels diners de tots, que està fent el govern local tripartit. No té cap justificació ni sentit, que es malgasti un sol euro, en un trasllat inútil que ningú ha exigit, demanat o reivindicat. El desmuntatge de la nau i les peces resultants d´aquest gran trencaclosques, seran traslladades i emmagatzemades en un solar a Vallveric, en espera que d’ aquí uns anys es decideixi o no, endegar la reconstrucció de l’ edifici en un altre lloc. Si els futurs responsables de la ciutat, decideixen que les prioritats en els anys que vindran són unes altres, el que quedi de l’ antiga nau, serà el testimoni mut d’ on pot portar-nos la prepotència de certs electes.
(article publicat a la web Capgros).
Probablement passarà el mateix que amb la façana de l’Ateneu, però a l’engrós. També aquella l’havien de desmuntar pedra a pedra i després refer-la igual que estava però, malgrat el nyap resultant, el lloc era el mateix. Això de Can Fàbregas no té cap mena de sentit, és la manera d’intentar tancar un afer que, si s’ha caracteritzat per alguna cosa des de bon començament ha estat per la prepotència del govern municipal. Va ser la manca de transparència en tot el procés,i la constatació que qui marcava l’agenda era “El Corte Inglés, el que va fer que els ciutadans s’encabronessin i els portessin a l’actual cul de sac. Resultat?, amb diners públics es paga el desmuntatge d’una nau que no està clar quan ni a on es tornarà a refer; els canvis en el projecte de reurbanització de la zona (per exemple la redefinició del aparcament) prioritzen les aspiracions d’una única entitat privada, i menyspreen la transversalitat d’unes demandes que han fet que, un bon grapat de veïns i petits comerciants s’hagin adonat que tenen uns interessos comuns que desconeixien. Segurament aquesta ha estat la part més positiva d’una mona de Pasqua que ha esdevingut vesper.
Concentració contra el “trasllat” de Can Fàbregas
La Plataforma Salvem Can Fàbregas convoca una concentració-cassolada per manifestar el nostre rebuig al “trasllat” de la nau catalogada.
NI UN CÈNTIM PER UN TRASLLAT INÚTIL
CONCENTRACIÓ
Dissabte, 14 de novembre del 2009
a les 11 del matí
a Can Fàbregas
[carrer Biada, 15 – Mataró]
Vine amb una cassola a manifestar el teu rebuig a un trasllat que no vol ningú.
Malgrat que el cas es troba pendent de diverses sentències judicials, l’equip de govern municipal (PSC-ICV-ERC) tira pel dret a base de fets consumats i divendres els operaris ja van començar a endur-se els primers panys de paret de Can Fàbregas. Aquesta política de fets consumats pot tenri conseqüències molt greus per a tota la ciutat de Mataró.
Fins ara, han fallat tots els mecanismes de control (municipals i a la Generalitat) davant el cúmul d’irregularitats i il·legalitats que acumula aquest afer. Si la Justícia és justa… el cas Can Fàbregas superarà damb escreix el cas Pretòria. Els responsables ja s’ho trobaran…