JORDI SURINYACH

A La Jonquera, el seu Ajuntament  ha fet tot el possible  per intentar que no s’ obrís un macro prostíbul en el seu terme municipal, utilitzant tots els mecanismes  que tenia al seu abast. A Mataró,  s’ ha sabut que fa temps s’ estan tramitant  els permisos per a fer-ho possible i fins ara ningú, fora del propi govern, se’n havia adonat. Molts ens hem quedat  més que sobtats, bocabadats, al escoltar a TV3, que la regidora de Promoció Econòmica ho justificava com un tràmit  fet a la Generalitat i del que la corporació municipal mataronina no li ha quedat  cap més opció que atorgar-ne  l’ autorització. Més enllà sobre l’ opinió que cadascú tingui sobre com s’ han d’enfocar per les administracions  la legalització  i el control dels prostíbuls  (posicions reglamentarista, permissiva i abolicionista) , no deixa de sorprendre que un Ajuntament que diu  que fa polítiques  a favor de l’ igualtat  de gènere  o que  ha fet de la proposta del “Tecnocampus”, una opció  estràtègica per a  la ciutat, es quedi callat davant de la sol·licitud d’obertura de dos macro prostíbuls a tocar de l’ equipament tecnòlogic, quan es ben conegut el que aquesta activitat genera al seu voltant. Em sap greu  que qui hagi donat les explicacions, hagi estat la regidora de promoció econòmica,  una de les cares amables i dialogants del govern mataroní. Vull pensar que expressa una opinió col·lectiva que no comparteix, doncs no la veig capaç de pensar que donin valor afegit a la seva ciutat. La resta de membres del govern, sobre tot els que tenen més conviccions religioses, continuaran afuetant-se en privat amb els silicis comprats a l’ obra, demanant perdó per tant greu pecat. Es ben curiós  que estiguin disposats a fer tots els papers de l’ auca. Avui, participant activament en actes de fort contingut moral i religiós i a l’ endemà  donant el vist i plau a l’ ubicació de supermercats del sexe. D’ això en diuen ells, política progressista i transparent.