JORDI SURINYACH

Ahir en Joan Mora, Alcalde  de Mataró, va respirar finalment tranquil. Pel matí  el  Ple Municipal li va aprovar la relació de càrrecs de confiança que proposava  i a la tarda se’n sortia d’allò més bé en el discurs de la crida a la festa major. Algú, pel que veiem poc acostumat a perdre, havia intentat fer una crida alternativa des d’un diari digital local, tornant a caure en el rídicul que provoca entossudir-se en fer com si no hagués passat res. En Joan Antoni Baron, no acaba de trobar el seu lloc ni el seu paper en el nou consistori i això suposa pel PSC local un llast per a recuperar la centralitat perduda. En Joan Mora, més murri que ningú, conscient que tot i la poca experiència del nou govern, l’oposició no acaba de trobar el lloc, va encetar la crida amb un discurs en positiu, recuperant – ara sí -, el relat del discurs d’investidura, cridant a la unitat dels demòcrates per a sortir de la crisis, criticant els excloents i desmentint que la clau de la governabilitat hagués estat lliurada a l’ ultra dreta local, picant l´ullet a l´independentisme més transversal amb el dret a decidir i mantenint la necessària equidistància amb la segona i la tercera força del nou consistori. Un discurs, que permet  a l’ Alcalde Mora, situar-se  en el centre del debat polític ciutadà, just allà on es troba més còmode i on pot trobar més suports, esperant, mirant i sobre tot guanyant temps per a definir d’una manera més concreta les possibles aliances.  Només discrepo en un petit detall: Vaig trobar a faltar una presència predominant  dels símbols del país a la façana de la Casa Gran. Espero que a les properes crides s’esmeni. Que tingueu una bona Festa Major. Glòria a les Santes!