JORDI SURINYACH

Durant les properes setmanes es farà l’ enderroc del degradat edifici del  club nàutic situat al Passeig Marítim de Mataró.  Un emblemàtic immoble amb nul interès arquitectònic, que ha estat l’ expressió visible d’una època farcida de pretensions provincianes d’ una ciutat en que per alguns tot s’ hi valia i on  la majoria ni tan sols  piulava, edificat just davant on l’ ajuntament de la dictadura tenia projectat construir-hi un  port esportiu. Aparentment tot i anava a favor, però estava a punt de començar un procés de  canvi que ja no afavoriria el “campiquipugui” institucionalitzat, que va forçar ja en democràcia, el desplaçament del  port cap a ponent. Va començar així la pèrdua de les suposades  potencialitats d’un edifici que en els darrers trenta anys ha estat utilitzat per a tot el que vulgueu imaginar, esdevenint una paròdia de les pretensions dels seus inspiradors. Els trasllat de l’Escola Universitària que l’ ha utilitzat com a seu els darrers anys li ha acabat donant el tret de gràcia,  deteriorant-se amb tanta rapidesa com s’espera sigui l’enderroc. El final ha estat políticament curiós. L’ esquerra oficial defensant l’ indret i la resta de grups, plurals i diversos, l’enderroc. Alguns diuen que caldrà repensar l’espai amb una nova concessió de més utilitat ciutadana. El desig de molts és però recuperar un espai  que donarà molta més perspectiva i qualitat al front de mar.