llegir-lo, perquè entre estòmacs agraïts i aspirants a prohoms sempre anem a petar al mateix lloc: a l’auca del Senyor Esteve com a pretés símbol identiràri mataroní, mentre Mataró, Catalunya i el món van per uns altres camins.
Publicat el 25 de febrer de 2012
L’AUTÈNTIC TESTAMENT D’EN PELLOFA.
L’autèntic testament d’en Pellofa no fou llegit a l’ enterrament de la sardina com els mataronins pensen, sinó que com cada any, fou amagat a corre cuita pels qui no volien que es conegués el seu contingut. Calia fer el de sempre, un discurs en aparença transgressor, seguint fil per randa, allò de molestar una mica als fadristerns per sobre tot no fer emprenyar als principals. El segrest intel·lectual del rei del Carnestoltes, un autèntic àcrata sense masses miraments, substituint-lo per un vulgar imitador, un gesticulador excessivament frívol, amant de l’estracanada barroera i escatalògica, que ho utilitza com excusa per no ferir la susceptibilitat dels poderosos. Molta crítica als electes locals i més aviat poca o gens als qui realment decideixen. Transgredir una mica en les formes per no transgredir gens en el fons. Res en el discurs sobre la caixa local i els sus afers (obra social, accions preferents i altres que amb els diners no s’hi juga ni se’n fa ni broma ni facècia). Tampoc res sobre el forat deixat a la casa del comú – diuen que de 250 milions euros -, ni sobre qui i què ho ha provocat. Res de les empreses públiques i privades amb contractes blindats dels directius, tampoc res sobre els “negocis” que es fan i desfan a la vella Iluro. Res sobre els endollats a certes escoles musicals. Ni l’autèntic escándol del suspés festival del Teatre ( on són els contractes, companys?). Els que han segrestat en Pellofa, són a banda de tres o quatre il·lusos, una pretesa agrupació de lliure pensadors de saló, expressió ben nostrada d’una ciutat adormida i excessivament provinciana. Però l’autèntic testament d’en Pellofa existeix i ja seria hora de fer -lo conèixer.
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de MATARÓ per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent