El temps no acompanya, ho constato avui que en desperto envoltat de neu pensant que es donen les condicions perquè tot acabi amb la tempesta perfecta. Hi ha desencís, desesperança, emprenyament , fatiga i cansament, en una primavera de clima entretingut. L’ enèmic es poderós i preten que la nostre capacitat de resistència comenci a minvar. Els atacs en tots els terrenys, no només econòmics, sinó culturals, linguïstics i de convivència ens estant amenaçant per totes bandes. Hi ha un cert desconcert, però ens cal reprendre la iniciativa. I avui, cosa del temps, es hora de reemprendre el camí, posar bona cara al mal temps i afirmar que ja n’hi ha prou. No hi ha Werts, ni “lapaos”, ni expulsions, ni delegades del govern que ens puguin aturar. Davant de l’ofensiva de l’ estat, ens cal donar-hi la volta i fer nostres les paraules de l’Oriol Junqueras:?Volem tothom perquè són els nostres i si els estimem voldran ser dels nostres i, amb nosaltres, voldran guanyar?. Les condicions perquè hi hagi la tempesta perfecta ja estan donades només ens cal voluntat, ganes de supervivència i una alta dosis d’intel·ligència col·lectiva. Si ho fem així ens en sortirem i guanyarem.
Comparteix això: