LA CANDIDATURA DE L’AGRUPACIÓ DE MATARÓ DEL PSC.
Hi ha a Mataró una bona part de l’electorat que creu que la ciutat necessita un nou impuls per afrontar els propers anys i que no pot continuar avançant amb els darrers batecs d’un projecte de ciutat que tot i haver estat un model d’èxit, es troba completament exhaurit i amortitzat. En aquest impàs, com passa sovint en gairebé totes les col·lectivitats humanes, allò que es nou no acabar de nèixer i el que es vell no acaba de morir. Tot plegat fa pensar que enguany les eleccions municipals a Mataró poden tenir un resultat incert. Qui d’entre els aspirants encerti amb el missatge, basat no tant en grans projectes de dubtosa execució en període de crisis sinó en la promoció de valors en la gestió com l’honradesa, el treball, l’excel·lència, l’estalvi i la concertació, pot fer un pas molt important per modificar el mapa polític local. El PSC, amb trenta-dos anys a l’alcaldia viu el final d’una etapa reeixida i es de tots els partits qui pot tenir un resultat més incert, agreujat pel fet que no sembla que tingui – com a grup organitzat -, capacitat per a construir un discurs igual d’atractiu com el que ha estat capaç de generar durant més de trenta anys. Es en aquest context, que els canvis a la llista imposats per l’ executiva local podrien confirmar aquest diagnòstic. Mirant-ho des de fora, sembla que es limiten a moure fitxa, deixant anar cert llastre i a l’hora trobar un substitut d’emergència (en aquest cas substituta) per si de cas les coses no acabessin de funcionar. La diputada socialista es converteix així en la persona de més pes, després de l’ actual Alcalde, amb el vist i plau de l’ aparell. Si hagués estat una moviment promogut per la mateixa parlamentaria, seria raonable interpretar-ho en clau successòria. Però si com sembla ha estat una decisió imposada, expressaria les pors de l’aparell que a corre cuita ha trobat un recanvi per si el resultat es complica. La resta de noms, són o bé reincorporacions amb voluntat d’equilibrar una balança massa favorable a l’aparell amb algún nom de prestigi que no amaga que de renovació més aviat poca i que hi ha repetició d’un missatge que es troba a la defensiva. Predomini de l’esquerra cristiana, molt per sobre de l’ agnòstica i lliure pensadora i majoria d’empleats públics, amb poca representació d’obrers i assalariats per compte aliena, que serveix per il·lustrar sociològicament qui compta i qui no en el partit socialista local. Tot plegat, més del mateix en una etapa de canvi, que dependrà dels resultats electorals dels dos grups grans (PSC i CIU) i de les possible aliances dels més petits (CUP,ERC,IC,PP) en el moment que es configuri el nou govern.