LA CANDIDATURA D’ UNITAT POPULAR (CUP) A MATARÓ.
Pel que he llegit, la CUP s’ha marcat com a objectiu augmentar la seva representació a l’Ajuntament de Mataró amb dos o tres regidors. Han designat els cinc primers candidats, incorporant un antic regidor d’IC-EUA, fent així avinent l’acord amb “Revolta Global-Esquerra anti capitalista”, amb l’intenció de reforçar la seva vessant més esquerranista i “mossegar” entre l’ electorat d’Iniciativa i recollir el descontentament de certs votants d’ERC. La CUP, es ben sabut, defensa un projecte de ciutat alternatiu i ho ha fet en aquesta legislatura amb coherència, malgrat que les actituds testimonials que a vegades practiquen han desdibuixat el seu treball més consistent. Han crescut amb suport, però tinc seriosos dubtes que tot plegat sigui suficient per a crèixer amb nombre de regidors considerant que la seva actual presència al saló de plens, fou sobretot per l’alta abstenció de les darreres eleccions municipals. Els eixos del seu programa electoral, són reforçar l’economia local, fer una ciutat sostenible amb plantejaments ecologistes, la defensa d’una democràcia participativa, els drets socials i la independència dels Països Catalans. L’independentisme que representen, pretén doncs consolidar un espai independentista d’esqueres, que veuen abandonat per IC-EUA i ERC. Sense menysprear el treball fet i amb el risc d’equivocar-me, no crec que hi hagi les circumstàncies polítiques ni les condicions objectives, perquè puguin augmentar la seva representació. Si la mantenen ho poden considerar tot un èxit. Segurament en el futur es produirà un augment significatiu de vots dels grups que es situen en els “marges” del sistema, ja sigui en l’eix ideològic (dreta- esquerra), ja en l’identitari (Catalunya-Espanya), però avui l’electorat està més encuriosit per si es produeix o no l’alternància i agradi o no, això els deixa fora del joc polític local, més quan per coherència ideològica la CUP no ha considerat mai l’ alternància municipal com una qüestió prioritària, que veuen com un formal canvi de decorat del mateix sistema que pretenen destruir.
Benvolgut Jordi,
sobre el teu escrit, tinc la percepció personal que, si la CUP sap aprofitar l’espai enormement buit que ha deixat el tripartit a la seva esquerra posant-se al costat del gran capital o bé últimament en afers com el Centre de La Ribera, que n’ha demanat el tancament, pot arribar a treure uns bons resultats. La qüestió és si sabran ocupar aquest espai, i si els votants tradicionalment d’esquerres gosaran donar el pas.
Per altra banda hi ha el tema de la possible gent que no els va votar als anteriors comicis pensant que no obtindrien representació, i ara aquest dubte en principi ha quedat esvaït.
Salutacions.
Hola Jordi,
Segons tu el factor que
prevaldrà a Mataró en aquestes eleccions municipals serà les ganes
de canvi de l’electorat: l’alternança, el canvi d’un model de gestió
per un altre si no ho interpreto malament. Estic d’acord, però no em
negaràs que els marges de maniobra per gestionar el sistema són
cada vegada més estrets i, en aquest sentit, les diferents fórmules
de gestió acaben tenint tants punts de coincidència que les
diferències entre unes i altres esdevenen mínimes. Podem parlar del
tema des de la perspectiva que vulguis, identitària, social,
econòmica o mediambiental…però el substrat transversal que els hi
dona sentit en aquest sistema es caracteritza per tenir unes
proporcions molt altes d’injustícia,de desigualtat i de menyspreu a
la ciutadania. Tots sabem el que preval, l’enriquiment personal al
preu que sigui com a paradigma de progrés, i això es pot vendre de
moltes maneres, només es tracta de saber quina fibra emocional s’ha
de tocar a cada moment i de fer creure al personal que tots tenim les
mateixes oportunitats i que tots en sortirem beneficiats.
Personalment a aquestes
alçades no em preocupa tant el model de gestionar el sistema sinó
fins a quin punt aquesta gestió pot modificar-lo, i d’això en dic
fer política i, en aquest sentit, crec que la CUP pot fer forat,
perquè tot i les seves mancances, que les té, ha demostrat que hi
ha punts que no són negociables, que no es poden mercadejar, que no
són gestionables segons les fórmules a l’us, i aquesta és una de
les grandeses del polític, saber i ser capaç de dir que no en un
context en que tot es compra i tot es ven. Que això situa la CUP als
“marges” del sistema?, bé , però potser caldria que abans de
fer aquesta afirmació definissis quin són aquests marges. Un marge
delimita alguna cosa per definició, i si alguna cosa no té límits
definits és precisament el sistema, potser la realitat és que tots
som sistema ens agradi o no i la diferència estigui entre els que es
conformen amb l’estat de les coses i els que qüestionen la
transcendència, o no, de segons què. En aquest sentit l’alternança
per l’alternança fa aigües, potser més que una alternança cal una
alternativa, algú que enlloc d’ensenyar-nos a alçar parets ens
ensenyi a obrir finestres, que seran petites si tu vols, però ja
arribaran les balconades. Ens cal respirar una mica, no creus?