GRÀCIES PER ES FABIOL.
En trobem a un mes perque començi a Ciutadella de Menorca “sa festa”. Fa uns dies van triar el cartell i tot d’una va començar la polèmica. L’autor, de s’illa del costat, havia comés una errada ortogràfica just en el topònim i com que es tractava d’un cartell institucional tots els ciutadallencs no van tardar gens ni mica a dir-hi la seva. Si bé s’esmenarà l’ errada, tot plegat ha estat suficient per que a Ciutadella com cada any, es debati des del significat de sa festa, a la participació dels forasters, la normalització de sa llengua, el paper de les instituciones menorquines i si m’ho deixeu afegir, la castellanització que afecta a tots els que vivim en la mateixa àrea linguística i cultural. Sobta que un pintor de marratxí equivoqui el nom de la ciutat que convoca el concurs de cartells en que participa. A falta d’una tensió social respecte a aquest problema , sigui a Menorca o a les resta de les Illes, al Principat, la Franja o al País Valencià, les denúncies sobre les incorreccions lingüístiques promogudes institucionalment (les de cadascú són més admissibles en una llengua que encara lluita per sortir de la marginació), estan relegades a reduïts grups de lletraferits que intenten alçar la veu davant qualsevol atemptat contra la llengua pròpia. Per això sorprén positivament, que en aquest cas en que hi ha en joc l’identitat ciutadellenca i per extensió la menorquina – fonamentada en la tradició i en una festa tant arrelada i peculiar -, s’alcin massivament les veus exigint la correcció immediata, confirmant l’autenticitat d’una festa capaç de generar emocions, a toc de fabiol, cavalls, caixers, sons, colors, olors i una voràgine d’imatges, que fa posar la pell de gallina. L’any passat un bon amic que hi participava per primera vegada, va quedar atrapat per l’emoció dels ciutadellencs disposats a fer bulla mentre duri sa festa. Enguany, no hi serà, però estigueu segurs que la bandera de Sant Joan penjarà a ca seva.