JORDI SURINYACH

La reestructuració del sistema financer ha deixat tocades de mort a les caixes d’estalvis  comarcals. La de Mataró i de bona part del Maresme, es va integrar a través d’un SIP a Bankia, sense que gairebé ningú aixequés la veu per lamentar-ho. L’esperit dels fundadors, se’n ha anat a orris i qui havia de defensar-lo – es a dir aquells que estatutàriament ho representaven i tenien per aquesta raó cadira al consell directiu  -han fet mutis pel passadís, quan el seu paper era assegurar un model de caixes al servei del territori que l’havia vist nèixer. Això del SIP, tal i com alguns presagiaven,  ha estat una manera educada de vendre’s al millor postor. Ara el perill rau en la possibilitat ben real de perdre l’obra social, el que seria un drama per a localitats on es cobrien necessitats  no assumides per l’administració. A l’espera de conèixer fil per randa el què passarà exactament, de moment perillen casals, es faran menys exposicions, hi haurà menys beques i ajudes socials i caldrà veure el futur que li esperen als Premis Iluro. Serà molt difícil mantenir l’obra social, que pot acabar per diluir-se, tenint en compte que el  banc “madrileny” que han creat, haurà de retribuir els accionistes i no pas a la societat civil d’on provenen les caixes fundadores. Un procés de desarrelament inexorable. Mentrestant tots nosaltres com si veiéssim ploure.