JORDI SURINYACH

Tinc una molt bona amiga a Madrid, que quan les coses no li van bé, sempre és repeteix , “cuando una puerta se cierra, siete ventanas se abren”. I és ben bé això que el ens ha estat passant en els darrers anys. Hem tardat molt en adonar-nos, que ja no ens calia trucar més portes. Tot i que ho fèiem educadament, amb la ingenuïtat dels infants i amb moltes ganes – potser masses -, de trobar algú a l’altre costat que entengués els nostre motius, no ha estat mai possible. Finalment ho hem intentat per darrera vegada i el resultat ha estat clarificador al tornar a comprovar que ningú ens escoltava. Durants anys no ens adonaven, o no volíem adonar-nos, que a cada cop de porta s’obrien més finestres per on entrava la llum que ens permetia imaginar una casa pròpia. Ara només ens queda decidir que quan definitivament la tinguem, tant les finestres com les portes  hauràn d’estar ben obertes i que la cancó d’en Sisa haurà de ser oficiosament el nostre himne nacional, per finalment mostrar-nos tal com som. I tots serem – ells també -, més lliures.   

http://www.youtube.com/watch?v=ApRzfCRZEIk&feature=player_embedded

http://www.youtube.com/watch?v=u5v8UstF9UE&feature=related