JORDI SURINYACH

Dijous passat, els assistents com a públic al Ple Ordinari de l’ Ajuntament de Mataro, que és l’òrgan  institucional mes important de la ciutat, van quedar bocabadats amb l’ espectacle. L’oposició va decidir retirar les propostes de resolució, els precs i les preguntes que havien formulat, en protesta per la suspensió del Ple d’ara fa una setmana  i per denunciar la paràlisi institucional que, segons ells, es troba el consistori. El govern astorat  per la queixa, s’ha defensat dient que ells s’expliquen més que ningú abans si es compara amb les anteriors legislatures. Potser és cert, però si la resta de grups no ho entén així, és responsabilitat seva la de millorar els mecanismes de relació, proposant les reformes pertinents per a fer-ho possible. Em temo que més enllà de la legítima crítica, el que hi ha darrera de tot plegat, es la intenció dels grups del PP i del PSC, de saber qui dels dos podrà tenir en els propers mesos una relació privilegiada i de pactes amb els actuals membres del govern municipal, manipulant la candidesa que en aquest assumpte han actuat els tres grups municipals més petits. Precisament aquest joc d’interessos  i la inexperiència del govern al no farcir de propostes l’ ordre dels dia dels plens, és el que ha acabat per provocar situacions com les de dijous  tant poc  lluïdes dels  vint-i-set regidors mataronins. Si l’alcalde no ho atura amb rapidesa, acabaran per ser tots els que solidàriament faran el paperina. Com deia Sant Gregori: ” Plus movent exempla quam verba”. (Mouen més els exemples que les paraules).