JORDI SURINYACH

Xesco Gomar, funcionari eventual de la Junta d’Andalusia, que fou l’aposta dels joves cadells socialistes en el darrer congrés mataroní del PSC presentant-se com l’autèntic “federador de sensibilitats”, portar el camí de l’ ensulsiada si es manté la divisió a  dins de l’agrupació local i sobre tot en el grup de regidors. La diferència interna rau en l’ estratègia que uns i altres tenen sobre el que s’ ha de fer a l’ Ajuntament  i com resoldre els dubtes que genera la continuïtat de Joan Antoni Baron com a cap de files municipal. L’Esteve Terrades membre de l’executiva nacional i actual president local intenta posar pau per evitar nous fracassos, una vegada han sortit a la llum l’ estat de les finances locals, responsabilitat directa de l’antiga Santíssima Trinitat de   Baron, Bassas i López. No sembla que ho tinguin fàcil  el “totum revolutum” que formen històrics, laics i  joves “blackberris” per accelerar el canvi. El PSC es troba en plena decadència i l’Agrupació mataronina no és l’excepció. Sense lideratge municipal i amb molts dubtes sobre el futur  i  una política d’aliances inexistent, que s’ agreuja amb silencis i gesticulacions sense  sentit, el crèdit electoral que tenien, anirà minvant en una ciutat que reclama que hi posin el coll per a sortir d’una crisis extremadament complicada i greu. El PSC a Mataró, necessita deixar-se d’ embolics i tornar a la realitat, que els agradi o no, els empeny a la negociació i a l’acord encara que sigui des de l’oposició. Si no ho fan, el més segur – com s’extreu paradoxalment de l’experiència de CIU -,  no se’n sortiran en anys.