JORDI SURINYACH

Han estat les vacances amb més estelades al carrer. La gent del país ha perdut  definitivament la por a exhibir-la. I a tots els llocs per on m´he passejat he quedat sobtat per la quantitat de ciutadans que l’ exhibien. No eren, al menys en aparença, allò que diem patriotes de pedra picada. Era gent que manifestaven així, tot i el desencís, un motiu d’esperança. De totes les edats i condició social: Gent Gran, adults, joves i nens. De procedència ben diversa i d’expressió lingüística ben plural. Les he vist a la platja i  a les piscines municipals d’ arreu del país, als balcons dels pobles que celebraven la festa Major i a dalt dels cims. En apartaments, xalets, cases rurals, hotels i refugis. El país ha anat canviat d’actitud davant la possibilitat d’ independència i ho està fent molt ràpidament. A la manera catalana  si voleu, però expressant de forma irreversible una onada sobiranista imparable. Potser per això no acabo d’entendre els debats estèrils que organitzen els “puristes” més nostrats. Són diverses i plurals les raons de la gent per posar un estel solitari a  la bandera del país. Enguany he parlat amb molts nous independentistes, que no  saben d’estratègies partidàries ni de militàncies orgàniques que no entenen, però que volen veure i viure ben aviat la independència, simplement perquè desitgen el millor pels seus fills i es mostren convençuts que el benestar i el progrés està íntimament lligat a un procés d’alliberament nacional, que està madurant les noves bases  proramàtiques d’un catalanisme del benestar que cada vegada té menys a veure amb les proclames dels col·lectius que fins ara havíen mantingut encesa la flama de la identitat nacional. Tot ben diferent de com alguns ho havien previst, però absolutament enriquidor. Penjaré avui mateix al balcó de casa l’estelada i seguint el consell de l’ Assemblea Nacional Catalana m’atreveixo a demanar-vos que feu el mateix i celebreu el proper onze de setembre com a símbol d’esperança en un futur inclusiu, transparent  i lliure que, tot i els entrebancs, tenim a tocar.