EL PLA D’ AJUSTAMENT DEL SENYOR INTERVENTOR.
Fer d’interventor en un ajuntament com el de Mataró, exigeix prudència, discreció, professionalitat, eficàcia administrativa, condícia comptable, neutralitat política i molta enteresa per a suportar les pressions dels electes, tant dels que estan al govern com a l’oposició, en el control i l’ execució de la despesa pública. Habilitats que havia d’ exercir amb més prudència després de l’ aprovació del Real Decret Llei 4/2012, en el que s’ establien els mecanismes de financiació per fer possible el pagament als proveïdors municipals. La norma encomana a aquests funcionaris, la responsabilitat de donar a conèixer les factures pendents de pagament anteriors a l’ú de gener de 2012, forçant als ajuntaments a l’ aprovació d’un pla d’ ajustament. Els electes queden limitats a donar-hi o no, el vist i plau a través del vot. Hi ha qui diu que tot plegat afecta al principi d’autonomia local, pel paper secundari dels regidors, cosa que no discutiré, però sembla del tot raonable que proposat per l’interventor l’ aflorament de factures pendents, sigui a través d’un pla d’ajustament aprovat pel consistori, el que asseguri la possibilitat que es cobrin amb immediatesa, mitjançant l’obtenció de crèdits oficials amb un interès just, sempre que el pla sigui realista pel que fa als ingressos i proposi un calendari de reformes estructurals que ho faci possible. A Mataró, la proposta ha estat rebutjada per una majoria d’electes, format per l’esquerra que abans manava, la CUP i l’extrema dreta local, tots ben junts tal i com correspon. Uns, ho han fet per no tenir que reconèixer que són els responsables dels errors del passat i de l’aparició de factures generades durant la seva gestió que no foren comptabilitzes. Els altres per “raons ideològiques”, que espero en el cas de CUP i Plataforma siguin radicalment diferents. El vot emès amb ganes de fotre al govern, i sense pensar massa en les conseqüències, a qui ha deixa’t en entredit és a l’interventor municipal, ja que ha estat ell com a funcionari, pretesament neutral, qui ha llistat les obligacions pendents. L’actitud del PSC, fruït d’un lapsus mental massa habitual en els darrers mesos, deixa en evidència al seu cap que s’ havia compromès abstenir-se, però que finalment s’ha deixat portar per la demagògia partidària. Els d´IC tot i tenir la mateixa informació i responsabilitat que els seus antics socis sobre el descontrol comptable de l’anterior mandat, s’han dedicat a l’ exercici estètic, que no ètic, que tant els agrada. Pel que sembla a Mataró, la plural, raonable, coherent i unitària oposició d’IC, PXC, PSC i CUP, no els hi agrada gens ni mica, allò que ara el comú ha conegut i que surt a la superfície des d’un clavegueram embussat a les legislatures anteriors, que cada vegada fa més pudor.