JORDI SURINYACH

Potser per desconeixement o ignorància, ho reconec, tot això de la locomotora comercial no m´ha fet mai ni fred ni calor. Confiar el desenvolupament comercial de la ciutat a l’arribada d’un gran centre comercial -tot i la importància que pot tenir-, convertint-lo en un dels punts més debatuts de la política municipal, acabar per fer surar un provincianisme xabacà, que em recorda el que intentava explicar el magnífic film de Luis G. Berlanga “Bienvenido Mr. Marshall”, en que tot un poble amb les autoritats locals al capdavant, esperen l’arribada dels americans com aigua de Maig i aquests passen de llarg sense ni tan sols aturar-se. El “realisme” de la pel·lícula mataronína en que s’ ha convertit l’afer permet sucar-hi pà. L’ anterior govern municipal, va començar per alterar i modificar el catàleg del patrimoni per finalment dilapidar importants recursos públics, desmuntant a peces l’ antiga nau protegida. Tot farcit com correspon, amb anades als jutjats, recursos, contenciosos i querelles. Els resultats electorals del mes de maig , ja sigui per poc o si voleu per molt, han estat influïts per “fets” com els que relato, tot un compendi de mal govern, nepotisme, engany, estupidesa humana i “tics” de ciutat petita  i de curta volada.  Per si  no n’hi hagués prou amb l’espectacle, el ridícul ha continuat en els darrers dies, potser per què no hi ha cosa pitjor en política que rebre un fort ensurt electoral i no saber-se situar en el nou escenari. Ahir mentres el govern de la ciutat, abans oposició, anunciava que  ja no hi havia cap impediment urbanístic perquè la locomotora comercial fos realitat, l’ara oposició i abans govern, anunciava fil per randa, exactament el mateix amb una hora  d’anticipació. Tot plegat ben ridícul que confirma que algú se l’hi ha anat la pinça. No entenc com els responsables de la roda de premsa alternativa, no es deixen de romanços impedint  la governabilitat dels nous  regidors, fent allò que tan plauria al nou Sr. Marshall. El govern del “Tall Anglès”!. Com dirien a Polònia: Perdoneu, però algú ho havia de dir.