JORDI SURINYACH

Després de publicar-se les xifres del deute de l’ Ajuntament mataroní,  es a dir els de la  corporació, les empreses municipals i els organismes autònoms, alguns càrrecs electes han decidit romandre en silenci. Els que abans eren al govern no han obert boca astorats pel propi desastre. Si durant la primavera passada, aquests afirmaven deixar un deute de “només” cent set milions d’ euros, constant així en el document de traspàs – millor nom impossible -, i en les hemeroteques. Enguany, tot just iniciada una nova  primavera, se’ns diu que el deute  és d’aproximadament d’ uns tres-cents milions i per si no n’hi hagués prou, la liquidació del pressupost de l’exercici passat n’hi sumarà uns quants més. I vet aquí que el silenci dels anyells continua i  no sembla que hi hagi algú a l’ altre costat que doni una explicació raonada d’ aquest desori que pot fer inviable qualsevol inversió i que compromet el futur per no haver estat prudents en la gestió dels recursos públics, amb inversions sense garanties pressupostàries que els mataronins pagarem durant anys. Tot plegat pot acabar generant més frustració, preocupació i pessimisme, pel que comença ser urgent fer-hi front, amb un missatge tot el realista que es vulgui però sobretot positiu. De moment, “Post festum, pestum” que deien el romans, algú em pot dir a qui haig de donar  les gràcies?.