JORDI SURINYACH

Dilluns nou de juliol és Sant Zenón Patró d’ Arenys de Mar. D’ aquí a dues setmanes i escaig les Santes, Patrones de Mataró. Tot i que les relacions entres les dues capitals històriques del Maresme han tingut alts i baixos i  que els “set ciències” d’Arenys els hi faria més patxoca ser capital del Baix Montseny o de la Selva Marítima, uns i altres comparteixen a més de proximitat i tarannà, formes de fer pròpies de les petites ciutats amb pretensions, avui massa embadalides amb el prestigi perdut d’etapes llunyanes. Hi ha “capgrossos” militant activament a Sinera –  la gaia vila -, com hi ha “sardinetes” empadronats i enamorats a l’ antiga Iluro. Com que els d’Arenys, per tradició  han estat acostumats a reviure el turment del seu patró, tal vegada com si fos una experiència vital pel que forçosament  s’ ha de transitar, i els de Mataró de tota la vida – per allò del tren i del tramvia -,  els hi agrada fer passar bou per bèstia grossa, fent la prova del nou al que no ho és de soca arrel, s’ explica  que  el primer edil mataroní – nascut a Arenys -, en només un any s’ha  trobat embolicat amb mil paranys, essent el de més anomenada el romanent negatiu amb que ha tancat el darrer exercici pressupostari del consistori i del conjunt d’empreses municipals fixat amb més de trenta milions d’ euros, que condicionen qualsevol inversió de  futur a la ciutat de les Santes. De ben segur són coses del martirilogi romà que ambdues capitals els agrada  tant compartir.