DEFINITIVAMENT TRILINGÜES i ABSTENCIONISTES?
Ahir vaig gaudir de la victòria de l’ USAP. Ja se que el catalanisme superficial que expressa no és suficient per pensar seriosament en un renaixement nacional a les comarques del Nord. Però, si més no, evidencia que malgrat més de tres-cents anys de dominació francesa i de colonització cultural i programada substitució de l’ identitat d´un poble, encara sobreviu una realitat que es fa present amb fets puntuals i anecdòtics, com és una victòria de l’ equip català de rugbi al campionat francés. Ahir al vespre mentre mirava el partit, intentava explicar als més petits, que hi feien tantes senyeres a l´estadi de França de Saint Denis a Paris. Aquest matí, hem anat a donar un volt per l’alta Cerdanya i travessant Sallagossa en alguns balcons s´exhibien senyeres catalanes i banderoles de l´USAP. Cartells electorals més aviat pocs. Algú ens ha dit curiosament en francès allò de “nous sommes fiers d’ être catalans”i un altre amb aquell accent peculiar ens ha parlat del “Barça de rugbi”.Tot plegat m´ha fet recordar els crits de la darrera setmana: “Visca el Barça i Visca Catalunya”, dit amb tots les variants dialectals possibles de l’ espanyol, cosa que m´ha fet pensar en que potser si que ja som definitivament trilingües i abstencionistes. La ruta arqueològica d’ Eina, amb el Menhir del Pla del Bac, el Dolmen de les Pasquetes i el Pont megalític em permet explicar que encara hi són i que nosaltres també. Espero que amb el temps recordin el passeig. A mitja tarda, de tornada a casa, tinc el temps just per anar a votar. Escric aquest apunt, poca estona després del tancament dels col·legis electorals. Tant se me’n dóna si la participació ha estat del 30 o del 40 per cent. Tot plegat i amb independència dels resultats, ha quedat clar que hi ha una determinada manera d´entendre el sistema de representació política que definitivament ha entrat en crisis. La majoria dels ciutadans ha decidit no anar-hi. Hi ha diversos motius que ho expliquen. L’ Europa dels buròcrates entusiasme poc. L’Europa unida , lliure i dels pobles es un desig molt allunyat de les actuals institucions europees. A casa nostra, assistim al col·lapse del sistema de partits polítics nascuts durant la trancisió, que ha acabat per a convertir-se en una altre restauració monàrquica, amb partits cada vegada més opacs i oligàrquics. La regeneració democràtica, serà en els propers anys un objectiu polític de primer ordre. Seria bó que el catalanisme polític, l’ associés a l’ assoliment de la sobirania nacional i al progrés de la nostra gent.