DÈFICIT DE CONTROL SOCIAL.
A vegades l’ estupidesa humana fa dir coses sense massa sentit. Els professionals de la política però, acostumen a fer una cosa diferent, utilitzen sovint els eufemismes, amb l’ objectiu de camuflar una realitat que així s’evita mencionar. L’eufemisme té la virtut que fins i tot la crua realitat acabi de considerar-se completament natural. Això es el que ha fet l´Alcalde Mataró, quan de visita a l’ entorn de Can Xammar, per excusar-se de l’ estat de degradació d´un espai que ha tingut una forta inversió pública i privada, ha dit que havia existit un “dèficit de control social”, intentant amagar que la recuperació de part de l’antiga muralla i els nous espais públics que s’ han aconseguit, si no ha reeixit ha estat pel domini que una colla de brètols han fet de l’ espai, omplint-los de brutícia i de “graffitis”, davant l’ actitud passiva dels serveis municipals. Diu l’ Alcalde que el fet és conseqüència d’un dèficit de control social, per així treure’s les puces de sobre, com si l’ Ajuntament que presideix no hi tingués res a veure. Darrerament la falta de projecte d’aquests socials cristians més “progres” que progressistes que ens manen – encara que ells s’anomenin socialistes- , l’intenten camuflar exhibint un lliberalisme social tronat tipus Toni Blair, fent responsable a la resta de ciutadans de la poca condícia amb la que ocupen democràticament el càrrec.