JORDI SURINYACH

Creixen els dies com ungles,
com cabells, com herba,
imperceptibles.
La boira baixa llepa
llavis i branques
líquid suspès que mulla
corbes i pells,
venes i mapes,
pobles i cuixes.
Et dono la suor
de la nit sobre l’herba
i el tacte llis del ventre
quan es vessa el matí
sobre les fulles grises
de les oliveres.
T’ofereixo el color
canviant de la finestra
que muda, com els ulls,
de pell segons la llum.
Et dono el pam de terra
de la meva cintura
perquè hi tracis perfils
de rodera a la sorra
i hi dibuixis camins
de lluna a les palpentes.

No sé donar-te més
però et regalo l’olor
del meu cos quan t’espera.

                                                                                             Eva Rumí.