CIUTADÀ MORA
M’emprenya que per tàctiques polítiques i sobre tot de conjuntura, hi hagi qui amb voluntat de desprestigiar i ferir presenti en Joan Mora i Bosch, candidat a l’ alcaldia de Mataró per CIU, com algú que com no té un model de ciutat, s’ha dedicat des de l’ oposició a crispar i judicialitzar la política local amb el desig d’enterbolir la gestió de l’actual govern municipal. Com que no en tenen prou i davant del perill que l’ alternància agafi més força i embranzida, diuen amb hipòcrita sentiment que “això no havia passat mai abans”, argument que he escoltat en totes les legislatures en que l’oposició ha intentar fer la feina de controlar l’ acció del govern. Pels qui no coneixen el personatge, diré que amb en Joan si pot estar o no d’acord, però que la dedicació, treball, il·lusió, estudi, esforç i perseverància en totes les coses que fa ja les voldrien tenir molts dels seus actuals oponents. L’edició d’un llibre entrevista – quina lectura recomano -, sobre les vivències passades i presents del “Ciutadà Mora”, li serveix per explicar-se i donar resposta a molts dels interrogants que es fan els mataronins sobre el futur de la seva ciutat. En Joan, afirma que l’èxit de Mataró, si es produeix, serà pels èxits econòmics que tingui com a ciutat. Defensa amb convicció que l’ administració municipal ha de ser més eficient per garantir les condicions perquè les empreses locals també ho puguin ser. Així, al costat de programes i actuacions concretes que proposa, demana sobre tot recuperar valors i actituds, com el de l’esforç, la feina ben feta, l’estalvi, la responsabilitat, la solvència i la seriositat, que han identificat històricament a Mataró. En Joan no s’ amaga i exposa allò que ningú gosa dir, com que caldrà prendre decisions d’estalvi que afectaran als pressupostos municipals dels propers anys i com que el primer objectiu serà no disminuir els serveis, es proposa aprimar l’administració, suprimint les empreses municipals que siguin supèrflues, unificant òrgans municipals, reduint càrrecs de confiança i el nombre d’electes amb dedicació exclusiva. Tot això es compromet a fer-ho amb diàleg, consens i amb la participació de tots. Agradi o no, la seva és una proposta pel canvi i l’alternància, després de trenta-dos anys seguits aplicant unes mateixes receptes. Debatre sobre això, té molt més interès que el desqualificatiu habitual fet des d’una pretesa superioritat ideològica, que faria riure, sinó fos perquè impedeix un debat franc i seré sobre el Mataró del segle XXI.