CATALUNYA: ARA VA DE BO!.
Trenta dos anys i dos mesos després, vaig passejar-me pel Passeig de Gràcia acompanyat – també aquesta vegada -, d’un fotimer de compatriotes. La novetat d’ enguany es que ja no ens servien els crits del 1977. Ara ho feiem gairebé tots a favor de la independència, conscient que ja no ens queda cap mes sortida. La manifestació d’ ahir, com s’ ha dit, suposarà un canvi de cicle polític i l’ entrada d´un de nou que encara no ha trobat la forma d´expressar-se. Tots els manifestants, vam veure que hi ha una suficient “massa crítica”, de catalans convençuts que només la plena sobirania nacional, pot assegurar-nos la supervivència com a poble. Si no volem que tot plegat sigui una flor que no fa estiu o l’ exhibició d´una emprenyada general sense més conseqüències, ens cal donar el pas més important i conscient. Els manifestants, expressaven igualment els seu descontent amb bona part de la classe política catalana, a qui consideraven igualment responsable d’haver estat trenta anys creien que a l’ altre banda, finalment hi hauria algú que ens escoltaria. No ha estat així i els fets ens obliga a ser capaços de construir una força que articuli, organitzi i positivizi la mobilització. Si no ho fem, es pot frustrar l’exhibició col·lectiva de dignitat, autoestima, esperança i patriotisme. L’independentisme democràtic, ja no és una proposta de quatre radicals eixelebrats. Només cal posar-se a treballar per passar del lament a l´èxit, de la ràbia al compromís. D’un independentisme momés reactiu a un de propositiu i amable. Que no té perquè ser anti espanyol ( ni tan sols aquest favor hem de fer als nostres adversaris) sinó només català, el que ens obliga preservar el valor de la unitat civil, de mantenir que som un sol poble i que també per aixó ens fa falta un estat propi. El procés requereix unitat, credibilitat i un suport majoritari, intel·ligent i sòlid, però també d’uns nous dirigents polítics, cívics, sindicals, empresarials, socials i culturals valents, amb ganes d’excel·lir en tots els àmbits per construir la nació lliure, moderna i acollidora que desitgem. Potser no ens caldrà sustituir a tots els que anaven a la “teòrica” capçalera de la manifestació, pero a molts d’ ells sí. Els que a partir d’ ara es creguin cridats a fer el pas endavant tenen l’ oportunitat de fer-ho i i nosaltres l’ obligació de recolçar-ho. Catalunya: Ara va de bo!.