JORDI SURINYACH

Trobo a l’advocat Miquel Ponce i el felicito pel seu retorn  a la política, implicant-se, al figurar com a número tres,  amb la llista mataronina d’ ICV-EUA. Per una qüestió generacional conec poc, per no dir gens, a la resta del membres  de la candidatura. La majoria diría que tenen poc a veure amb  el que va significar l’organització mataronina del PSUC i amb el que fou la seva tradició ideològica. Després de més de dues décades de la seva mort electoral, dir-ho és una obvietat. ICV-EUA com a principals, que no únics,  hereus del PSUC no han volgut o no han  sabut mantenir  les qualitats que van fer fort  electoralment al comunisme català, encara que fos per poc temps . La caiguda del “mur” i sobre tot el desprestigi  de l’adjectiu “comunista”, fou percebut per molts dels seus antics electors i paradoxalment per una part important dels seus antics militants, com  una forma arbitrària i autoritària d’exercici del poder. Als  que quedaven per mantenir la sagrada flama, van adoptar uns altres postulats ideològics que semblava acostar-los a l’esquerra heterodoxa, verda i alternativa. Si bé el propòsit era ben intencionat, el pas dels anys  ha acabat per convertir-los en la “marca blanca” del PSC. Ser segon plat, els ha fet  perdre pistonada, amb el perill de veure’s arrossegats per la pèrdua de credibilitat del partit “guia”. Quina proposta nova ens faran  ara després d’anys i panys d’acceptar el mateix model de ciutat?. Em temo que, com a França o Itàlia, l’ esquerra alternativa – al menys pel que fa a socis i pactes -, camina per altres verals.