BRANCA BORDA.
Ens van dir la branca borda. Ens ho dèiem en forma despectiva, per afirmar que no donaríem fruïts, que erem un producte desviat del tronc central. Una branca que calia ser esporgada, per fer crèixer l’ arbre més dret. I els atacs foren constants, permanents, estúpids i amb el pas d´anys ,s’ ha confirmat, inútils. Alguns vam marxar cansats d’insults i anatemes. Potser ens vam equivocar , però a la nostre manera vam fer en altres llocs la mateixa feina. Altres es quedaren i amb més paciència persistirem fins assolir l’ èxit d’ avui. La branca borda fou un grup ideològicament transversal, el que ens mantenia units era principalment una mateixa posició patriòtica, com el més conegut ” pinyol” però sense una ombra important que ens acollís i protegís. La branca finalment ha dona’t fruïts. La ginesta més borda de muntanya aquella que a les cases pairals feien servir per escombrar i netejar, enceterà la seva feina. Per Mataró i per Catalunya!.