Publicat el 27 de maig de 2011
ÀNCORA.
Com diuen a Menorca, una cancó que escarrufa sa pell. Es tracta d’ Àncora, cantada per Maria Àngels Gornés, a partir d’ un vers de Pere Xerxa. Diu així:
Encara sé d’un poble que viu sota l’elegiac
so de les campanes,
i que cada any, assenyalats dies,
tan blanca com la calç batega la seva ànima,
quan sent, pausats i rítmics,
com canten un tambor i un fabiol…..
Conec encara un poble d’un passat quasi mític
gelós d’un vell tresor…
Comparteix això:
Aquesta entrada s'ha publicat dins de PAÍS per descatllar | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent