AMAGAR-SE DARRERA “EL CORTE INGLES”.
L’ acte socialista d´ahir a Mataró, en la que l’ alcalde Baron va intentar treure’s les puces de sobre, en tot l’ afer de la querella del Ministeri Fiscal per la nau de Can Fàbregas evidencia debilitat, confusió i aïllament. Debilitat, doncs reunir a tota la parròquia de militants , amics i saludats a Can Palauet ( un espai més aviat petit que s´omple amb un centenar i escaig de persones), sense la presència de representants significats dels socis de govern o de la societat civil mataronina i amb ausències destacades d’ antics regidors socialistes ho confirma. Confussió, perquè més que tancar files, el que calia fer era aclarir públicament els dubtes, per allunyar qualsevol sospita de perquè el jutge ha imputat a altres membres del govern que inicialment no apareixien en la querella, explicant amb pels i senyals qui sóns els privats que s’ han embutxacat la plusvàlua que les diferents transmissions han generat. Finalment aïllament, no tan sols perquè els socis republicans han expressat a corre cuita els seus hipòcrites dubtes, sinò perque els electes imputats s’ han intentat amagar darrera les faldilles de l’ operador comercial, fent aparèixer als seus adversaris, com a únics responsables que el “Corte Ingles” pugui no venir a Mataró. Excusa hipòcrita que ofèn l´intel·ligència, doncs el debat no ha estat mai aquest, sinò com s’entén el principi de seguretat jurídica i el que suposa d’ igualtat de tots davant la llei. L’ Ajuntament no es pot saltar i modificar “pel morro” les normes que aprova. Amagar-ho i excusar-se amb l´operador comercial, no solament és fer carantoines al poderós sinó que és el resultat d’un tarannà provincià que hauríen d’ haver superat fa temps. “El Corte Ingles”, vindrà en funció dels seus anàlisis i prospectives del mercat local i comercial i no pels afalacs que el govern del comú estúpidament li faci. Tot plegat m´ha fet recordar la pel·lícula de Berlanga “Bienvenido Mr. Marshall” i la pàgina períodística “Celtiberia Show” que Carandell signava a la desapareguda revista “Triumfo”. Ben trist tot plegat!