A QUI LI ESPANTA EL DEBAT?.
La resposta del PSC negant-se al cara a cara proposat per CIU, es gairebé de manual. L’argument que utilitza és que tothom té el dret a exposar el seu programa electoral i confrontar-lo a través d’un debat que hi sigui tothom. Afirmació certa si no fos que dona per fet que la confrontació entre varis exclou la de dos. Teòricament qualsevol cap de llista pot ser alcalde, però no cal ser molt espavilat per saber que les probabilitats reals es limiten a només els senyors Baron i Mora pel que els mataronins hauríem de tenir el dret a poder comprovar les diferències en les prioritats dels dos candidats cridats a presidir el saló de plens. L’aposta del PSC es clara: o no debatre o debatre amb tots els caps de llista, amb l’ objectiu de no donar al principal contrincant el caràcter d’alternativa. Per tant ens proposen el debat coral, com més polifònic millor. Fer-ho amb els sis grups municipals, és on Baron pot rebre les matisades crítiques dels seus actuals dos socis de govern i els atacs dels tres candidats restants amb argumentari ben diferent. Continuarà així enviant una imatge de líder que està per sobre de tots i així no s’ afavorirà la possibilitat del canvi i l’ alternància. El PSC ha pres una decisió per estratègia electoral, del tot legítima, per això no té cap sentit la raó “eclesial” que hipòcritament exhibeix. Els mataronins ens hauríem de preguntar que es el que ens interessa. De ben segur la resposta de molts seria la de saber si hi haurà canvi o continuïtat. Si es així només dues candidatures poden donar-hi resposta. Facin els candidats els debats plurals que vulguin, però sense el cara a cara, Baron-Mora, ens haurem de preguntar si en una democràcia municipal on el debat a dos (sense excloure les altres) és capdal, la seva absència no acaba per malmetre un dels seus més principals fonaments.