Josep M. Cervelló

Aquest any les Creus de Sant Jordi han estat més ben triades que l?any passat quan el govern PSC-IC, que s?havia tret ERC del damunt, donava la creu de Sant Jordi a personatges com ara el directiu de SEAT responsable de la política empresarial d?acomiadaments massius dels darrers anys, o a polítics de ?casa?, com en Narcís Serra, ministre de defensa en l?època del GAL, etc. Aquest any li han donat la Creu de Sant Jordi, entre altres a l?August Gil Matamala, advocat, defensor dels drets humans des dels anys 60 i que ara es jubila. Aquest matí a Catalunya Ràdio l?Antoni Bassas l?entrevistava i per un moment he cregut que en Bassas havia descobert que més enllà del reduït univers polític i social dels seus tertulians habituals hi ha altra gent interessant, amb discurs propi i amb una opinió, si més no, tan respectable, com la dels experts-en-tot de sempre. L?August Gil ha parlat de la tortura, la d?abans i la d’ara,  de la desmemòria històrica i del combat per les llibertats.

Us asseguro que en l?època més dura de la repressió, veure en Gil Matamala, en Doñate, en Loperena i altres advocats esperant el pas dels detinguts pels jutjats de guàrdia, o anant a Madrid a l?Audiència Nacional, on eren les primeres cares amistoses que es podien veure en molts dies, donava seguretat i la confiança que la gran roda de la solidaritat havia començat a girar i que no estaves sol.

Felicitats August, per la merescuda Creu de Sant Jordi, per tants anys de defensor de tanta gent caiguda a les teranyines judicials,en mans de tribunals especials, on les inculpacions no tindrien cap validessa en una democràcia real. I gràcies pel compromís i per la professionalitat.