Constantí, des de la terrassa del Casino, havent (ben) sopat

CONSTANTÍ

Hem anat a Constantí. Volia inspirar-m’hi per a un text. Com que ja l’he escrit, ha estat més aviat una postinspiració, per veure si anava bé pel rastre. Crec que sí: és un poble tranquil i humà, amb coses que el meu ja ha perdut, com ara la gent que treu les cadires al carrer els vespres d’estiu…

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *