Carles Marquès - Dues hores de tren

Hem anat a Constantí. Volia inspirar-m’hi per a un text. Com que ja l’he escrit, ha estat més aviat una postinspiració, per veure si anava bé pel rastre. Crec que sí: és un poble tranquil i humà, amb coses que el meu ja ha perdut, com ara la gent que treu les cadires al carrer els vespres d’estiu…