Rafel Santapau

Professor de literatura i teatre / Pintor, escriptor, músic i artista en general / Independentista radical./ Ateòleg / Absolutament cremat (ara no tant)

3 d'octubre de 2013
Sense categoria
4 comentaris

Via Fora (1) Agressions feixistes

Torno a l’article setmanal.
M’agradaria més comentar notícies de llibres o de cultura en general, però la situació actual, les declaracions d’uns i altres i les coses que estan passant em semblen més importants i perdona.
Es un comentari sobre els fets de Blanquerna.
Ja diràs la teva.

 

 

 

 

 dijous 3 d’octubre de 2013

 

 

Encara hi ha gent que no s’ho creu.

Una colla de fatxes entra a una llibreria on s’està fent una trobada amb motiu de la diada. Intimiden els reunits, els amenacen, trenquen el que troben al seu pas, llancen un gas irritant, criden, segueixen amenaçant, els agredeixen, marxen i aquí no ha passat res.  Una multa de 300 euros i tots al carrer.

Al País Valencià un home contesta en valencià a la Guàrdia Civil, llavors l’acusen de desacatament a l’autoritat, s’inventen un parell d’infraccions de trànsit i va a la presó. 6 mesos de presó.

Tal com sona: sis mesos de presó per parlar en valencià. Perdona, però no és més greu amenaçar, insultar i agredir un grup de gent que celebrava la diada de Catalunya? Es veu que no.

També és cert que el cap de colla dels fatxes és un nebot del ministre de defensa i està molt ben connectat amb el govern espanyol, mentre que el detingut valencià, Carles Mateu, és un perfecte desconegut.

La gran diferència, però, és que parlar en català a una parella de la Benemèrita és una clara agressió a l’Estat i segurament a la Sagrada Constitución i fins i tot té un toc terrorista, amb alguns lligams amb ETA i les víctimes del terrorisme, mentre que l’agressió feixista, per al Ministerio del Interior és, sobretot, “un acto patriótico”.

Vet ací la diferència.

Ho tornaré a dir: els feixistes espanyols van guanyar la guerra, van estar al poder durant 40 anys i els seus fills i nebots, els hereus, tornen a estar al poder.

I si no t’ho creus, no t’ho creguis. 

  1. certament hi ha actituds i fets que en una democràcia sana ningú hauria de tolerar en cap circumstància, a risc de corrompre-la.
    Però que hi vols fe si la justicia fa dies que ha deixat de ser equitativa, i no segueixo, perquè no estic d’humor per girar el femer.
    En fi, que el tema que expliques i la revifalla arreu d’Europa de les ideologies d’ultradreta m’han fet recordar l’homilia de Martin Niemöller, que ja coneixes:”Quan els nazis van venir…”

    Salut

  2. El cas del Carles Mateu s’ha de poder apel·lar a instàncies superiors i, si cal, arribar al Tribunal Europeu de Drets Humans. És kafkià.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!