Tres setmanes
Vint-i-tres dies, per a ser més exactes, fa que vam ingressar ma mare a l’hospital de Xàtiva. Hui ha tornat a casa. No és que el problema s’haja solventat del tot, però ha millorat i li faran el seguiment diari a domicili. La veritat és que allà començava ja a desorientar-se a les nits.
Un metge dels que fan el seguiment hospitalari a domicili vindrà cada dia, almenys de moment, per controlar que no perda sang, i si cal, posar-li’n. Més avant se li haurà de fer una altra prova a l’Hospital General de València, a vore si d’una vegada descobrim quin forat, badall o clavill està donant pel sac.
Com que ahir li van posar un parell de bosses de sang, hui es veia animada en entrar a casa. Ara vorem a l’hora de sopar si es trau la part (ni que siguen dos mossets).
Com a mínim ja està en casa, que això sempre li provarà, no?
que em tens per al que calga.
Una abraçada.
de que tingues a la mare ja en casa. I bo saber que hi ha “servici” de metges a domicili! A vo si es feu ja amb la “fuga” i es pot repuntar en ca que siga…
Ara a vigilar i tindre “cuidao”… Àngel
que torneu a ser a casa
força Pep i ànims a la mare
una abraçada