Acab d’arribar del cap i casal amb Air Berlin.
Estic esgotat d’alegries!
Ahir, a l’Escola d’Escriptura: dues hores totes plenes de connexions, verbals, de diversions, verbals, de savieses, verbals, un fester de llenguatges. La poesia al centre de l’escena verbal. Joan Josep Isern un catalitzador de la paraula, de les preguntes, del debat.
Els alumnes de l’Escola: una atenció productiva quan llegia, uns interrogants senzills, pràctics i intel·ligents. M’hauria agradat que no s’acabàs.
Avui, visita a l’Institut d’Estudis Catalans: l’Acadèmia, ben nostra, centenària, dels sabers. He preparat treballs institucionalsde celebració. Una meravella. I, també, meravella física i poètica el Jardí Mercè Rodoreda, a la planta noble, amb totes les plantes que ella va triar tretes dels seus textos: un festival botànic i literari. He demanat si hi havia un text sobre aquest miracle i m’han dit que no. M’entusiasmaria fer-lo.
Avui, signatura del conveni del Pen Català amb la Caixa de Sabadell i la Caixa de Girona pel programa de l’Escriptor Refugiat. He conegut Salem Zenia, poeta i novel·lista berber que escriu en amazic i que serà l’escriptor refugiat d’aquest any. M’ha contat els problemes dictatorials de l’Alger. Si ets laic està fet de tu. Ell està amenaçat de mort. M’ha dit que les dones algerianes són la gran esperança: son lluitadores. Ho he entès. Ens hem acomiadat amb dues besades. Una festassa dins un mon convuls.
Estic rebentat d’alegries!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!