Publicat el 17 d'octubre de 2006
Disculpes públiques
Una persona del sexe femení està intentant, a través del correu electrònic, fer-me entendre qui és. Com un joc que hem iniciat adés, m’ha enviat algunes pistes perquè puga recordar-la… però no hi ha mans.
Pel mail mateix ja m’he disculpat per la meua poca capacitat de recordar persones que he conegut. Vaig prou despistat per la vida. Supose que quan la voré diré: Ostic anna! (com s’ecriu això?) però ara mateix estic completament descol·locat. Espere que no s’ho prendrà malament.
Afegiré dues coses: Una, que m’estic divertint amb el joc d’endevinar qui és, i l’altra, que recordar-me a mi no té tant de mèrit (por motius que salten a la vista).
Ja explicaré com quedem.
Comparteix això:
Deixa un comentari
Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sense categoria per albinyana | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent
Jo sé qui és… jo sé qui és… i no t’ho pense dir!
Xinxa…
No sé com començar..resulta que jo sóc " de números ", com se sol dir , i, em costa molt expressar-me quan surt del meu món..i més si veig que s’ha de fer públic, però bé…tot siga per un amic, el qual no he parlat mai amb ell, només he coincidit dues vegades i que no en té constància, lògicament..
Resulta que he estat sempre molt a prop teu les dues vegades, però sempre amb la companyia del nostre amic Paco Muñoz, la qual cosa ho dificulta tot, ja que …com no és d’estranyar…quan hi és Paco..tothom qui es troba al voltant d’ell es redueix al no-res.. ..hi faig constància de que no ho dic per les seues dimensions…com tampoc me’n recorde de tu per les teues característiques físiques…com has volgut dir en el text de dalt…supose que aquell que se’n recorda d’un…no ho fa mirant el que és per fora….no, és el meu cas, almenys intente que no siga així..
Espere que quan ens vegem…ens riguem una bona estona d’aquest agradable moment, producte de la màgia "e-mail"
Helena …."Una abraçada de mar a mar……"