D’això de l’Oleguer
La decisió de Kelme de rescindir el contracte que tenia amb Oleguer Presas està creant una enviscada mediàtica que va en augment. No valoraré la decisió de l’empresa, però sí una qüestió de fons més delicada. Tots, des de tots els sectors, han parlat de respectar el dret a la llibertat d’expressió, però el que em preocupa és que s’està posant límits a aquesta llibertat.
Es parla molt de la llibertat d’expressió, però fixem-nos que sembla que cada vegada són menys les opinions ‘expressables’. Els límits de les opinions ‘políticament correctes’ s’estan reduint, de manera que opinar s’està convertint en un esport d’aventura que pot acabar en un delicte sense tipificar, o en autocensura més o menys conscient.
I a tot açò, el rebombori ens ha pillat preparant una acitivitat amb l’Oleguer…
Avant amb el que estigues preparant! No sóc del Barça si es tracta sols d’un equip de futbol, no m’interessa cap tipus d’esport, però sí, si es tracta d’allò de "més que un club". Jo ja he signat el manifest i, naturalment, l’he donat a conèixer al meu alumnat per a què voluntariament facen el que vulguen.
Solo quiero comentar que los asesinos no dan opción a sus victimas a poder opinar de como quieren morir, por lo tanto la defensa de cualquier asesino convicto tiene que asumirse que ya somos mayorcitos y sabemos lo que decimos y lo que opinamos y donde lo decimos así que a todos los que han asesinado tanto los de ETA como los de Franco como de otros regímenes no se les puede defender porque si es asi es que somos iguales que ellos.
Y espero a que se publique ya que por lo menos tengo derecho a opinar o no