Tombant pel Mascançà

Algú en maleirà els ossos o dirà que , ja posats, es podia esperar unes hores… amb el temps que l’estem esperant… i potser sí. Però, tal com està el pati (i tal com pinta) qualsevol gota d’aigua hauria de ser benvinguda.

Fet i dit, els més petits (ben tapats) han obert igualment els ulls com a taronges quan se’ls hi han atansat els d’Orient. I més ho faran a l’arribar a casa… i els que ja no escriuen cartes.. enlloc de tortell, caramels i cava,… frenadol o aspirina i una bona infusió… i tot coll avall, que fa baixada. I demà serà un altre dia, esperem que amb més pluja… que ja fa temps que fem bondat i no ens cansem de demanar-ho (tot i que avui, podia esperar).

I avui sí que és el quart dia del projecte 365+1.